Tema 6: Escola, Família i TIC's

Bon dia a tots!

Pareix mentida, però el curs acaba. Fins ara hem parlat de moltíssimes coses com ara el canvi de la societat gràcies a les Tic o bé la importància d’aquestes. Però ens quedem a mitges si no fem un petit anàlisi sobre les famílies. Què en pensen elles sobre les noves tecnologies a les aules? Fan ells un bon un de la tecnologia a casa?

Bé com a mestres, és essencial mantenir una relació propera amb la família dels nostres alumnes. Hem d’intentar que ells confiïn en nosaltres i en la nostra metodologia. Però això es complica amb les Tic’s, ja que, igual que molt de mestres estan en discòrdia amb la tecnologia, són molts els pares que encara no coneixen les possibilitats que aquestes poden oferir (d’això ja vàrem parlar al primer tema amb la bretxa digital.). El cas és, que així com en la societat del segle XXI existeixen diferents tipus de famílies, les relacions que aquestes mantenen amb la tecnologia també son diverses. Ho explicaré a continuació amb el següent esquema:

Per tant des de l'encolla hem d'aconseguir que les families es familiaritzin amb les tecnologies per tal de treure aquesta por que senten a lo nou. Com ho podríem fer? Per una banda, el que primer s’ahuria de fer seria atendre a les famílies per sebre quina es la seva valoració sobre les Tic i tenir en compte els diferent nivells que existeixen

A partir d'aquí i mitjançant cursos bàsics, així ells podran ajudar als seus fills a casa. De igual manera també podrien fer cursos a l’escola on els nens son els mestres dels pares.

Està clar que el mestre del segle XXI no només ha d’entendre i centrar-se en els infants si no que ha de comprendre als pares i ajudar-los a avançar.

Crec que això seria possible gràcies a les ganes i els esforços dels mestres, però considero una gran dificultat i és la llei (de la que vam parlat al tema 4) que no deixen mobilitat als mestres ni a l’educació per poder portar els seus somnis a terme.

Bones Festes!!

Fins aviat

Tema 5: Les TIC a l'aula d'Educació Infantil. Metodologia.

Bon dia a tots!

En les ultimes entrades hem estat parlant de la importància a les tic a l’aula, però, quina és la situació actual? Fins ara les hem estat utilitzant com a recurs lúdic i puntual, i per tant, de manera inconnexa o aïllada de les programacions o contingut de l’aula. Sabem que no és fàcil ja que aquest recurs provoca molts canvis quant a espais, horaris agrupaments, així com la tasca del professorat, però si d’alguna cosa ens hem adonat durant aquest curs és que ens ofereixen la possibilitat de fer el temari d’una manera força interessant, motivant a l’alumnat i donant importància al alumne.

No obstant això ens donen moltíssimes possibilitats, algunes de les quals ja coneixia com ara el Word, el internet, Power Point, blocs... Però una de les coses que no coneixia fins ara era la cacera del tresor:

Es tracta com un projecte, o jo li veig aquesta aparença, però totalment multimèdia.  Com en els projectes de treball els alumnes elegeixen el tema i els objectius a assolir i a partir d’aquí es fan unes preguntes que es convertiran en el contingut a desenvolupar.  Ara pensarem que si un projecte de treball ja és difícil de dur a terme i poques escoles ho fan correctament, com ho fem amb ordinadors, ipads o altres plataformes a l’abast de les escoles i els nens? Dons no patiu, perquè algunes de les seves característiques son la facilitat d’us o l’adaptabilitat tant en temes, com en grups de treballs.

Per altra banda, també sabem que hem de tenir molt en compte al professorat. L’altre dia, Jordi Adell va venir a fer una conferència a Eivissa i ens va explicar que les TIC ens poden servir per anar cap enredera,  seguir fent el mateix però amb un altre plataforma, o bé per avançar. Però, aquest últim requereix un procés complex de reflexió pedagògica per fer un bon us de les TIC. És aquí on neix ACOT (Apple Clasroom Of Tomorrow), el qual està molt ben explicat a l’esquema següent:

Per últim, parlaré del que ha de tenir en compte el mestre, ja que aquest, fins ara  havia de ser capaç d’integrar el contingut i la pedagogia, però avui en dia també ha de tenir en compte l’ús de la tecnologia. Penso que aquesta pagina: http://www.tpack.org/, (que ja hem visualitzat a classe) fa més fàcil el que vull explicar gràcies a la següent imatge:

El TPCK és la clau, ens parla de que el bon mestre ha d’utilitzar les eines de manera pedagògica per explicar el contingut. Però de manera equilibrada, no com es feia antigament que per exemple en infantil es tenia més en compta la pedagogia oblidant-se del contingut o com en secundaria que només es tenia en compte el contingut. Ara a més a més hem de reforçar-nos (i això es positiu) amb les eines tecnològiques.  


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• ADELL, J., Internet en el aula: a la caza del tesoro. (2003). 
• ASOREY, E. i GIL, J., El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. (2009). Onlinehttp://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-asorey-zorraquino.P
• HERNÁNDEZ, J.; PENNESI, M.; SOBRINO, D. i VÁZQUEZ, A., Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI. Innovación con TIC. Fundación Telefónica (2011) Pàgs. 22 - 37. 
• ADELL, J., Las fases de integración de las TIC: tiempo y oportunidades. 
• TIC y educación http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html
• Esquemes d'elaboració en gran grupa a l'aula
• Imatge extreta del link <http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html>

Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

Bon dia a tots.

Fins ara hem estat parlant de la importància de la tecnologia tant a la societat com a les aules. Però això no és una utopia. Tan de bo poguéssim entrar a l’aula i fer allò que creiem que és realment efectiu per a l’educació.

Hem de tenir en compte un marc de lleis en el que els mestres per una banda es senten fermats. Fermats per que aquestes lleis han estat creades per persones que no tenen (o poc tenen) en compte l’educació i la vida a l’aula.

Manuel Area Moreira (2006) en ‘’Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar’’, ens reflecteix les diverses fluctuacions que s'han anat produint durant els darrers segles:

Cal dir que cada dècada hem anat progressant i tant el govern com les institucions han anat apropant les noves tecnologies a la societat tot i que no per millorar l’educació si no per ser més eficients, per produir... Area, ens diu que a la dècada dels 90 la tecnologia es deixa molt de banda, sobretot a l’àmbit educatiu. No se com ho fan, que sempre acaben perjudicades les escoles, donant més importància al capitalisme que al coneixement.

Però, malgrat tot la tecnologia a l’educació torna a recuperar importància al segle XXI, i és normal, per que com ja hem parlat, l’educació s’ha d’ensenyar a l’educació de la societat amb els mateixos recursos que aquesta.  Així que ens trobem en aquest panorama:

Per una altra banda, i sempre respectant les lleis (estem més o menys a favor o no) un cop estableixen una llei, què fem per incloure les tic a les escoles 2.0 com a vehicle d’aprenentatge? Penso que tots els mestres d’avui en dia saben que els seus alumnes conviuen directa o indirectament amb la tecnologia, per tant s’han d’esforçar per convertir l’escola tradicional en  escoles 2.0. Però, què entenem per aquest concepte? Área,  Ana Sanabria y Ana Mª Vega ens expliquen el concepte d’escola 2.0 a l’article “La políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado” i del article hem ectret les següents conclusions:

Cal dir però, que anem més allà i per tant cal complementar aquest concepte amb la lectura “Orientaciones para la elaboración del Plan de tecnologías de la información y la comunicación (Plan TIC)” del Gobierno de Canarias:

Per acabar, m’agradaria reflexionar sobre les lleis d’educació que tenim a espanya, ja que tot i que poden ser millors o pitjors, no donem temps a establir-les i veure els resultats. Esquerra o dreta? Aquesta és la pregunta i la rivalitat. I tot el que faci un ho veurà malament l’altre i ho voldrà canviar sense tenir en compte els que pateixen els canvis. Crec que això és el primer que la política hauria de canviar.

I bé, per acomiadar-nos vaig a posar un vídeo de música on podem veure que la tecnologia es clau.  Ja que és un grup, que tot i que els hi han robat els instruments musicals al metro, han descarregat aplicacions móvils i han fet un petit concert improvisat al metro amb questes aplicacions. IMPRESIONANT!!

Espero que vos agradi. Fins aviat!

Atomic Tom- Take me out

Bibliografia:

·      AREA, M: Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar.

·      AREA, M; SANABRIA, A; VEGA, A: Les polítiques educatives TIC (Escola 2.0) a les comunitats autònomes d'Espanya des de la visió del professorat.

·      Govern de Canàries: Orientacions per al'elaboració del Pla TIC en els centres educatius.

·      Esquema elaboració a l’aula.

·      Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998