Hola a tots un altre cop! Avui dedicaré
aquesta entrada a parlar sobre la web 2.0 i totes les seves possibilitats quant
a l’educació, d’aquesta manera, penso que tots ens convencerem dels seus
beneficis.
Bé doncs, en aquest esquema podem observar bé
què és la web 2.0:
Cal dir, que amb les lectures dels temes 1 i 8 del llibre: ''Web 2.0 : El uso de la web en la sociedad del conocimiento, investigación e implicaciones educativas'' , he arribat a la
conclusió de que la web 2.0 és un
fort avanç ja que, en aquest moment, ens fan a tots participants i això és lo
més important; que entre tots busquem un resultat més òptim, que compartim les
idees, que passem de ser els simples usuaris que consumeixen informacions per
convertir-nos en “prosumers” és a
dir a creadors i consumidors. Per a que això sigui possible, la web 2.0 es
presenta en una plataforma a l’abast de tothom a la web i amb diversitat d’eines per facilitar
l’accés a totes les persones.
Així doncs, es trenca el paradigma de l’expert, ja
que tots podem ser experts i penjar informacions, vídeos, etc. Sincerament, penso que és un gran avanç, però
per altra banda això no vol dir que obtinguem més coneixement, per tant, és
important educar la web 2.0.
D’aquesta manera, se’ns planteja un dubte: “Quines son les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del
sistema educatiu?”
La web 2.0 ens porta una multitud de recursos multimèdia
per a crear textos, audio, imatges (tant estàtiques com dinàmiques) i fins i
tot per fer contes. Bé en la meva opinió no ens hem de conformar amb això, és a
dir, que existeixin aquests recursos no vol dir que estem fent una bona tasca,
si els feim servir com si fossin fitxes no obtindrem un bon resultat, d’aquí
que hagi d’haver una bona formació per part dels mestres.
L’educació 2.0 implica un
canvi de perspectiva, és a dir passem de la simplicitat d’un llibre de text amb
els seus exercicis a un món ple de possibilitats (la web), amb milers
d’informacions (distribuïdes per tot arreu) que s’han de contrastar y exprimir
al màxim. La informació final serà, per tant, un cúmul o reflexió de tot el que
hem aprés, és a dir ja no es tracta d’un procés de transmissió si no de
construcció.
Però no es tracta d’una tasca ximple, els “problemes” apareixen quan es
fa necessari el canvi de rol.
El canvi de rol és un dels aspectes més importants per poder efectuar aquest candi de societat del que ja vaig parlar en la meva anterior entrada, (i que podeu trobar clicant aquí).
L’alumne passa a ser l’arquitecte del seu aprenentatge, ell és el que col·labora amb els companys de la seva classe, el mestre, la gent de la xarxa però també amb les diferente eines.
El canvi de rol és un dels aspectes més importants per poder efectuar aquest candi de societat del que ja vaig parlar en la meva anterior entrada, (i que podeu trobar clicant aquí).
L’alumne passa a ser l’arquitecte del seu aprenentatge, ell és el que col·labora amb els companys de la seva classe, el mestre, la gent de la xarxa però també amb les diferente eines.
Quant al mestre (tot i que no l’esmentaré gaire ja que dedicaré la
següent entrada a la seva tasca), aquest ha de fer el canvi més radical i, en
la meva opinió, has de confiar en aquest canvi i ho has de voler fer per a que
surti bé la feina. I és aquí on apareixen els problemes, ja que no tots els
mestres creuen en els beneficis de la web 2.0. Per la meva part, després
d’haver llegit la traducció de l'article de George Siemens '' El rol del docent a entorns d'aprenentatge en xarxa'' dic a tots els mestres (o futurs
mestres) que no tinguin por, que el mestre és necessari i que fins i tot ara és
més necessari i ha de fer més feina. Ara el mestre és el responsable
d’amplificar els coneixements, ha de confiar en els seus alumnes, ha de donar
sentit, englobar tots els coneixements que es creïn...
D’aquest article m’ha agradat molt la següent frase: ‘’Un
maestro curador admite que los estudiantes son autónomos, y aun así entiende la
frustración que resulta de explorar territorios desconocidos sin tener un
mapa’’
Per acabar, vull manifestar la meva tristesa ja que tot i que veig (i
crec) els beneficis que aporta la web 2.0, és impossible dur-ho a terme a les
escoles sense tenir els recursos necessaris, per tant, sense escoles 2.0 no és possible dur a terme
aquest tipus d’educació. Sincerament,
crec que a Espanya creiem que tenim els recursos per fer-ho tot, però no és
així, i quan les coses surten malament ens frustrem. Penso que aquest és un
dels problemes principals pel qual molts de mestres no creuen en l’educació
2.0.
I per donar-li un poc de ritme a aquesta entrada, m’ha agradat molt
aquest rap que crec que defineix l’educació 2.0. Penso que tots els mestres
haurien de sentir-lo o escoltar el que demana, ja no només la societat, si no
els seus alumnes.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:
- Mapes conceptuals elaborats a l’aula en gran grup.
- Vídeo de youtube https://www.youtube.com/watch?v=3_3XKefLsig
- Traducció de l'article de George Siemens '' El rol del docent a entorns d'aprenentatge en xarxa'' extret del següent link
- <http://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html>
- Llibre: ''Web 2.0 : El uso de la web en la sociedad del conocimiento, investigación e implicaciones educativas'' , del qual hem lleguit les capítulos 1 i 8, extret del següent link:
<https://ce2.uib.es/estudis1415/pluginfile.php/128702/mod_resource/content/0/castanio20.pdf>
No hay comentarios:
Publicar un comentario